lunes, 19 de mayo de 2014
viernes, 2 de mayo de 2014
Oleg Oprisco, contes fantàstics analògics.
Oleg Oprisco És un fotògraf de Lviv, Ucraïna, que crea imatges sorprenents i surrealistes de dones elegants dins de contes de fades o de somnis. I què té d'original i diferent amb la resta d'artistes que fan quelcom similar? Doncs que ho fa amb una vella càmara analògica.
Com que crea les fotogràfies analògicament, és a dir, amb un carret i el poc marge d'error que això comporta, fa que totes les fotos siguin creades sense cap muntatge digital. "He trobat que l'ideal és fer-ho tot jo mateix, el concepte, la roba, escollir la localització, dirigir el maquillatge." Oprisco explica en una entrevista amb Bored Panda, "Abans de les sessions de foto, planejo tot l'esquema de colors. En acord amb els colors escollits, trio la roba, els complements, la localització, etc, assegurant-me que tot juga amb la mateixa franja de colors". Utilitza les càmares Kiev 6C and Kiev 88, de format mitjà i diversos objectius i lents.
Evidentment, Oprisco és un apassionat de la seva feina. "Cadascuna de les meves fotos és una escena en la vida real. És la font d'inspiració perfecta per mi ja que hi trobo moltíssima bellesa."
Font: Bored Panda
Podeu veure més imatges i l'article original aquí: http://www.boredpanda.com/surreal-film-photography-oleg-oprisco/
I a la web de l'artista: http://oprisco.com/
martes, 29 de abril de 2014
Monument Valley, una nueva generación de juegos ‘inteligentes’
Monument Valley es un juego de ilusiones ópticas a modo de puzzle o
de construcciones imposibles que se está convirtiendo en un género en sí
mismo, que desafía a los jugadores a pensar de otra manera y que abre
la puerta a una nueva generación de juegos ‘inteligentes’. Los
responsables son tres estudios especializados en UX, situados en Nueva
York, Malmo y Londres.
UsTwo nos da las claves: «En Monument Valley manipularás una arquitectura imposible y guiarás a una princesa silenciosa a través de un mundo increíblemente hermoso». Con esta premisa nos adentramos en unos escenarios visuales muy atractivos. Cada pantalla tiene sus colores particulares y su escenografía, donde hay que llevar de la mano a la princesa para que llegue a través de escaleras, puertas, interruptores y palancas que transforman el escenario y permiten llegar al objetivo final.
En un mundo al más puro estilo M.C. Escher, hay que pensar de otro modo para imaginar cómo pueden girar las torres, las escaleras o los pasadizos. Un juego para desarrollar la capacidad espacial que no necesita de grandes alardes y efectos técnicos para enganchar. Si bien es cierto que no hay que romperse mucho la cabeza para pasar cada fase el equipo de desarrollo inventa constantemente cambios y nuevas mecánicas que no lo hacen aburrido y repetitivo. Monument Valley tiene detalles como los cuervos que te impiden el paso y estilos arquitectónicos que parecen contar algo más. Es como si hubiera una historia secreta detrás de cada escenario, un cuento que no acabamos de interpretar pero que seguro los creadores han tenido en cuenta.
Aunque solo cuenta con 10 pantallas y un precio de 3,99$, algunos medios norteamericanos ya lo han bautizado como el juego del año. No sabemos si será para tanto, pero sí es agradable ver un juego muy cuidado estéticamente y con un plus de diversión creativa. Interesantísimo el vídeo del ‘cómo se hizo’ donde nos muestra el trabajo que hay detrás de un juego como este.
______
+info: UsTwo Games
Per: http://graffica.info/
De com es pot perdre la por al fracàs i reconèixer que estàs fent un bunyol publicament.
Al mes de març, vaig assistir a una vertadera declaració d'intencions i sinceritat a través de l'art.
Vaig anar a la que havia de ser la primera d'unes quantes representacions d'una petita peça teatral del col·lectiu artístic nakadaska. Hi vaig anar perquè havia fet el cartell de l'obra i a més tenia ganes de conèixer aquests cinc nois i noies per qui havia fet el cartell i amb qui havia col·laborat durant uns tres mesos en el seu projecte emociónate.
Vaig arribar tard al Celler Cal Marino, sortir un pèl tard, haver d'esperar metros i no conèixer gens el Poble Sec a vegades té aquestes coses, i el que em vaig trobar va ser sorprenent.
Hi havia una trentena de persones, atentes als dos únics actors que estaven a "escena". Dos nois, un amb faldilla, ulleres i boina vermella, l'altre, amb camisa vermella, pantalons negres, un xal, mitja cara maquillada i una sola mà amb les ungles pintades, i un tercer que tocava l'acordió. Anaven fent papers de noi i de noia, mantenint converses amb els seus dos personatges. De les noies del grup, ni rastre. Era una mena de bogeria. Un pintor i una periodista. Ell apassionat, ella reprimida. I un ballarí i una amfitriona pretenciosa. El que vaig poder arribar a veure va ser una deblace entre el pintor i la periodista. Ell intentava remoure les entranyes d'ella, la passió interior, sense èxit, i ell abatut, perdia la partida.
Aleshores, s'acaba l'obra, i sense donar temps a la gent per aplaudir l'Adrián, que era qui feia de ballarí i d'amfitriona, va treure un paper per dedicar-nos unes paraules.
Va fer una comparació amb el Titanic, explicant que haviem presenciat el que molt probablement era l'enfosament de nakadaska. Que per unes i altres raons, durant uns assajos impossibles en que molt sovint els actors havien hagut de fer els personatges dels altres, en que intentaven quedar en horaris poc habituals per mirar de ser-hi tots, i després d'esforços titanics es van adonar que el que fallava era el text. L'obra, era dolenta. La forma i el marqueting, estaven molt ben pensats, ara, el fons fallava i es desmuntava per tot arreu. En aquest moment arriba el punt d'inflexió. Què fem? Ens enfonsem? No estrenem. No representem. Ens amaguem i ho deixem correr. O no. Ens enfonsem amb el barco? Siguem sincers amb nosaltres mateixos. Deixem-nos caure.
Mig nakadaska volia fugir, mig nakadaska volia ser sincer i honest, enfonsar el projecte en públic. Primer, per ser sincers amb ells mateixos, segon, perquè ells sentien que ho devien a tots aquells que els havien ajudat, l'amo de Cal Marino, la Oda, que estava il·lustrant el moment en directe, les noies que estaven fent fotografies, una servidora, que havia fet el cartell, i altres que no recordo. Havien preferit, ja que el vaixell s'enfonsava, fer-ho fins a l'últim moment, i amb totes les seves conseqüencies, sense amagar-se, amb o sense supervivents. Ja que l'havien "cagat" des d'un principi, millor "cagar-la" fins al final. Per veure-ho néixer i veure-ho morir.
L'Adrián i el Pedro havien decidit seguir endavant, la Claudia, l'Ariadna i la Maria, cancel·lar. Així, el grup quedava dividit, i els nois es van donar al naufragi públic del "me da igual todo" i es van enfonsar davant nostre.
Em va sorprendre la valentia de l'Adrián i el Pedro, no tothom tindria el valor de quedar en evidència davant dels altres, reconèixer que el que estàs creant està destinat al fracàs.
Afortunadament, d'aquesta crisi que va patir nakadaska, només va ser una aturada per recuperar forces i l'alè. L'Adrián Pino ho ha deixat per dedicar-se a la performance, i nakadaska continua amb la seva tasca i segur que ben aviat ens tindran alerta amb algun projecte nou.
A vegades potser és necessari rendir-se per reflotar, assumir que les coses no van bé, i deixar-te ajudar per l'entorn. Tant en l'art, com en la vida, no hem de tenir por de deixar fluir els sentiments i les coses que ens hagin de passar. La por bloqueja, la por porta a tenir més por. Si deixem que la por ens envaeixi, l'art, i nosaltres, i la vida es quedaran per sempre al llit, a les fosques, letargiant, esperant que no passi res i ens perdrem tot el mar de sentiments que ens faran viure.
Vaig anar a la que havia de ser la primera d'unes quantes representacions d'una petita peça teatral del col·lectiu artístic nakadaska. Hi vaig anar perquè havia fet el cartell de l'obra i a més tenia ganes de conèixer aquests cinc nois i noies per qui havia fet el cartell i amb qui havia col·laborat durant uns tres mesos en el seu projecte emociónate.
Hi havia una trentena de persones, atentes als dos únics actors que estaven a "escena". Dos nois, un amb faldilla, ulleres i boina vermella, l'altre, amb camisa vermella, pantalons negres, un xal, mitja cara maquillada i una sola mà amb les ungles pintades, i un tercer que tocava l'acordió. Anaven fent papers de noi i de noia, mantenint converses amb els seus dos personatges. De les noies del grup, ni rastre. Era una mena de bogeria. Un pintor i una periodista. Ell apassionat, ella reprimida. I un ballarí i una amfitriona pretenciosa. El que vaig poder arribar a veure va ser una deblace entre el pintor i la periodista. Ell intentava remoure les entranyes d'ella, la passió interior, sense èxit, i ell abatut, perdia la partida.
Aleshores, s'acaba l'obra, i sense donar temps a la gent per aplaudir l'Adrián, que era qui feia de ballarí i d'amfitriona, va treure un paper per dedicar-nos unes paraules.
Va fer una comparació amb el Titanic, explicant que haviem presenciat el que molt probablement era l'enfosament de nakadaska. Que per unes i altres raons, durant uns assajos impossibles en que molt sovint els actors havien hagut de fer els personatges dels altres, en que intentaven quedar en horaris poc habituals per mirar de ser-hi tots, i després d'esforços titanics es van adonar que el que fallava era el text. L'obra, era dolenta. La forma i el marqueting, estaven molt ben pensats, ara, el fons fallava i es desmuntava per tot arreu. En aquest moment arriba el punt d'inflexió. Què fem? Ens enfonsem? No estrenem. No representem. Ens amaguem i ho deixem correr. O no. Ens enfonsem amb el barco? Siguem sincers amb nosaltres mateixos. Deixem-nos caure.
Mig nakadaska volia fugir, mig nakadaska volia ser sincer i honest, enfonsar el projecte en públic. Primer, per ser sincers amb ells mateixos, segon, perquè ells sentien que ho devien a tots aquells que els havien ajudat, l'amo de Cal Marino, la Oda, que estava il·lustrant el moment en directe, les noies que estaven fent fotografies, una servidora, que havia fet el cartell, i altres que no recordo. Havien preferit, ja que el vaixell s'enfonsava, fer-ho fins a l'últim moment, i amb totes les seves conseqüencies, sense amagar-se, amb o sense supervivents. Ja que l'havien "cagat" des d'un principi, millor "cagar-la" fins al final. Per veure-ho néixer i veure-ho morir.
L'Adrián i el Pedro havien decidit seguir endavant, la Claudia, l'Ariadna i la Maria, cancel·lar. Així, el grup quedava dividit, i els nois es van donar al naufragi públic del "me da igual todo" i es van enfonsar davant nostre.
Em va sorprendre la valentia de l'Adrián i el Pedro, no tothom tindria el valor de quedar en evidència davant dels altres, reconèixer que el que estàs creant està destinat al fracàs.
Afortunadament, d'aquesta crisi que va patir nakadaska, només va ser una aturada per recuperar forces i l'alè. L'Adrián Pino ho ha deixat per dedicar-se a la performance, i nakadaska continua amb la seva tasca i segur que ben aviat ens tindran alerta amb algun projecte nou.
A vegades potser és necessari rendir-se per reflotar, assumir que les coses no van bé, i deixar-te ajudar per l'entorn. Tant en l'art, com en la vida, no hem de tenir por de deixar fluir els sentiments i les coses que ens hagin de passar. La por bloqueja, la por porta a tenir més por. Si deixem que la por ens envaeixi, l'art, i nosaltres, i la vida es quedaran per sempre al llit, a les fosques, letargiant, esperant que no passi res i ens perdrem tot el mar de sentiments que ens faran viure.
sábado, 26 de abril de 2014
Dissabte de sofà - manta i crispetes: Curts d'animació
Recull de curts d'animació de diferents tècniques, diversitat en expressions narratives i recursos cinematogràfics molt interesants.
N'hi ha de delicats, divertits, de mistèri... fem crispetes?
http://youtu.be/P7k2MkVYLDE
http://youtu.be/GGyLP6R4HTE
N'hi ha de delicats, divertits, de mistèri... fem crispetes?
Runaway
Watch this charming CGI animated short film by the talented Susan Yung, Emily Buchanan and Esther Parobek @ Ringling College of Art and Design! "Runaway" is a charming story about a misunderstanding between a man named Stanley and his treasured 1950's refrigerator, named Chillie. Set in present day, a sad event sends Chillie into a whirlwind of emotional turmoil, and as a result, he runs away.http://youtu.be/P7k2MkVYLDE
Madame Tutli-Putli
Court métrage d'animation dans lequel Madame Tutli-Putli monte à bord d'un train de nuit, traînant avec elle tous ses biens. Voyageant en solitaire, elle partage sa cabine avec des étrangers d'apparence tantôt bienveillante, tantôt menaçante. Quand tombe la nuit, elle se retrouve au cœur d'une angoissante aventure métaphysique, où la réalité se confond avec le rêve. Thriller jungien? Suspense hitchcockien? Tour de force artistique? Montez à bord, le train de nuit vous attend... Réalisé par Chris Lavis et Maciek Szczerbowski - 2007http://youtu.be/GGyLP6R4HTE
Alma
http://youtu.be/irbFBgI0jhMSlimtime
http://youtu.be/4ZYVogCYsdAFugu
http://youtu.be/oolJWcOhHCwDestiny
Destiny is a short movie I made with
3 other students in the french school "Bellecour Ecoles d'art". I took
us one year to do it, and we used 3ds max.
Contre temps
Here is a beautifully animated and rendered CGI short film about a
long-submerged city, and a man is obsessed by the passing of time, by
the talented team Jérémi Boutelet, Thibaud Clergue, Gaël Megherbi,
Tristan Ménard, Camille Perrin and Lucas Veber at Supinfocom Arles!
¡¡ La Tipografia !!
Boas !
Aquí us deixo un enllaç d'un estudi holandès --> Autobahn <-- que aplica el disseny tipogràfic en casi tots els seus projectes. Especialitzats en el disseny d'identitat, campanyes publicitàries i en disseny d'espais.
Tenen un esperit molt creatiu i original sense oblidar mai el seu recurs principal, la tipografia.
http://graffica.info/autobahn/?utm_content=bufferf62c5&utm_medium=social&utm_source=facebook.com&utm_campaign=buffer
http://www.autobahn.nl/
Bon cap de setmana a ministèric!!
lunes, 7 de abril de 2014
Dues propostes musicals diferents
Avui us oferim un parell de propostes musicals divertides i força interessants.
Per una banda, Bb 2.0, un projecte col·laboratiu musical a internet que es va dur a terme fa uns anys i que té una mica d'allò que vam fer divendres de la setmana passada: barrejar, co-crear, gaudir com a espectadors i provar com a creatius. Us convidem a clicar el link i passar una estona combinant totes les possibilitats que la web us ofereix.
D'altra banda, el Moviment d'Insurrecció Sonora, un col·lectiu musical heterogeni que es basa en la improvisació i la radicalitat. En les actuacions fan servir gestos i codis que coneixen per fer d'una improvisació una expressió col·lectiva emocionant i sorprenent.
El vídeo és una peça anomenada El Malson de Gil Evans, en una gravació del 2013 a l'Antic Teatre.
miércoles, 26 de marzo de 2014
3a Mostra Col·lectiva d'Art Jove
Ministeria estem contents, estem expectants, estem emocionats, divendres estrenem la nostra primera exposició, la nostra primera acció pública i en 3D. Us esperem a tots el 28 de març a les 19:30 a la Torre Bassas de Rubí!
Som Ministeria. Busquem remoure la vida cultural de la ciutat a base d'innovar i experimentar: busquem nous formats, nous públics, noves idees, però sobretot noves persones creatives que vulguin compartir la seva curiositat.
Les portes dels banys públics, les parets de les ciutats o els ponts de les autopistes no són més que llenços, l'autor dels quals ha decidit deixar així. És quan algú valent i temerari dóna el pas de modificar-los, que adquireixen més interès. En aquest cas, el llenç no està en blanc, hi ha idees, sensacions, sentiments plasmats.
Els artistes que exposaran a la Torre Bassas del 28 de març al 17 d'abril han posat la seva obra a disposició del visitant per a generar peces que vagin més enllà de la seva mà, de la seva creació.
Volem crear un exercici d'anada i tornada, de manera que el visitant tingui una participació activa en aquesta exposició, deixi la seva empremta i pugui deixar córrer la creativitat a partir de les propostes dels artistes que hi exposen.
Què hi pinto jo aquí? Què hi podria pintar? Tu hi pintes molt! Tu hi pintes el que vulguis, t'oferim una sèrie d'eines per a intervenir en l'obra exposada, per afegir-hi o treure-hi allò que tu vulguis. Si et preguntes què tal li quedaria el bigoti a aquest o aquell personatge, si vols pintar ocells (o pterodàctils, o un zeppelin) en el cel d'un paisatge, hi estàs més que convidat.
Pots, en secret, o amb total impunitat, intervenir en les obres que veus.
Què et suggereixen? Què et diuen? Endavant! Turbo.
jueves, 20 de marzo de 2014
Las escuelas matan la creatividad.
'Se supone que la educación nos llevará a ese futuro que no logramos comprender'
'La creatividad es tan importante en la educación como la alfabetización, deberíamos darle el mismo estatus'
'Si no estás dispuesto a equivocarte, nunca saldrás con nada original'
'Necesitamos repensar radicalmente nuestra visión de la inteligencia'
Sir Ken Robinson, 'Las escuelas matan la creatividad' (2006)
lunes, 17 de marzo de 2014
Saps que ara mateix, a Rubí, pots visitar fins a 13 exposicions?
Fa temps que els/les ministèrics/ques tenim sempre un ull posat en el panorama sociocultural de Rubí, doncs el considerem un espai important, sinò el més important, on el nostre col·lectiu pretén aportar alguna cosa a la ciutat.
Fent un repàs a aquest panorama m'he trobat un fenòmen que xoca frontalment amb l'imaginari que molts/es rubinencs/ques tenim sobre l'oferta expositiva de la ciutat. I es que, ara mateix, hi ha un munt d'exposicions a Rubí que es poden visitar. Sí, això va en serio.
Potser d'entrada pot costar una mica de creure, doncs s'acostuma a pensar que a Rubí es fan poques coses, pero hem mirat de fer un recull d'aquelles exposicions a les que hem pogut arribar i ho compartim amb tothom mirant de col·laborar en la difusió de l'obra d'aquests artistes i en l'apropament dels espais que acullen les seves exposicions a la ciutat!
Aprofitem també per fer crítica, doncs creiem que és molt el volum de població que desconeix l'oferta cultural de la ciutat, tant pel que fa a activitats com pel que fa a espais, i que aquest és un problema que tenim com a ciutat des de fa molt temps. En la mesura en que nosaltres podem ajudar a canviar aquesta situació, així ho farem.
Compartim un llistat amb totes les que hem trobat! Probablement ens deixem alguna! Si és així, digueu-nos alguna cosa comentant aquest post, per facebook, o escrivint-nos a associacioministeria@gmail.com i modificarem aquest post mirant d'incloure-la!
Ben aviat n'afegirem una de nova, la nostra! Estigueu atents/es! I animeu-vos a comentar!
Fent un repàs a aquest panorama m'he trobat un fenòmen que xoca frontalment amb l'imaginari que molts/es rubinencs/ques tenim sobre l'oferta expositiva de la ciutat. I es que, ara mateix, hi ha un munt d'exposicions a Rubí que es poden visitar. Sí, això va en serio.
Potser d'entrada pot costar una mica de creure, doncs s'acostuma a pensar que a Rubí es fan poques coses, pero hem mirat de fer un recull d'aquelles exposicions a les que hem pogut arribar i ho compartim amb tothom mirant de col·laborar en la difusió de l'obra d'aquests artistes i en l'apropament dels espais que acullen les seves exposicions a la ciutat!
Aprofitem també per fer crítica, doncs creiem que és molt el volum de població que desconeix l'oferta cultural de la ciutat, tant pel que fa a activitats com pel que fa a espais, i que aquest és un problema que tenim com a ciutat des de fa molt temps. En la mesura en que nosaltres podem ajudar a canviar aquesta situació, així ho farem.
Compartim un llistat amb totes les que hem trobat! Probablement ens deixem alguna! Si és així, digueu-nos alguna cosa comentant aquest post, per facebook, o escrivint-nos a associacioministeria@gmail.com i modificarem aquest post mirant d'incloure-la!
Ben aviat n'afegirem una de nova, la nostra! Estigueu atents/es! I animeu-vos a comentar!
- '125 anys del naixement del Mestre Martí Tauler'
- del 30 de novembre al 4 d'abril de 2014
- A la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler
- 'Rínxols, mans, personatges i abraçades'
- del 6 de febrer al 29 de març
- A l'Espai Expositiu Municipal Antiga Estació
- Autor: ORIOL MARCO
- 'Fragments'
- del 20 de febrer al 29 de març
- A l'Espai Expositiu Municipal Aula Cultural
- Autor: SERGI MARCOS
- 'Centenari de Jaume Pla i Pallejà'
- del 27 de febrer al 25 de maig
- Al Museu Municipal (Castell de Rubí)
- Obres de JAUME PLA I PALLEJÀ
- Exposició fotogràfica i audiovisual: 'Dones de Rubí'
- de l'1 al 31 de març
- Es projectarà a les pantalles de les Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC), a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, i al Teatre Municipal La Sala.
- Autores: LÍDIA LARROSA I SÒNIA GONZÀLEZ (LA CUCHU)
- 'Insectes gegants envaeixen el Celler'
- del 7 al 30 de març
- Al Celler Cooperatiu
- Producció: COMPANYIA SARRUGA
- 'Mostra d'escultures de ferro de Pep Borràs'
- del 7 al 30 de març
- Al Celler Cooperatiu
- Autor: PEP BORRÀS
- 2on repte de dones 'Objectiu: visió de dones'
- del 7 al 30 de març
- A l'Ateneu Municipal
- Producció: ASOCIACIÓN DE MUJERES CREATIVAS DEL VALLÈS
- 'Especulaciones desde el vórtice'
- a partir del 14 de març
- A l'Espai Cultural CGT
- Autora: LAIA OLLER
- 'Aigua o or?'
- del 3 al 28 de març
- Al CRAC (Centre Rubinenc d'Alternatives Culturals)
- Producció: ENGINYERIA SENSE FRONTERES
- 'Monstruoso' & 'Poison'
- del 21 de febrer al 21 de març
- A l'Espai Jove Torre Bassas
- Autors: ESTHER ZOROA I MANEL MORENO
- 'Miscel·lània'
- del 20 de març al 3 d'abril
- A la sala d'exposicions de l'Escola d'Art i Disseny de Rubí (edRA)
- Autora: CRISTINA FRANCO
- 'Fisonomies'
- fins al 30 d'abril
- A la Llesqueria Tast d'Art
- Autor: MIQUEL MAS
sábado, 15 de marzo de 2014
LO MEJOR DE FEBRERO, UN MES DE MIERDA.
No sabemos si para compensar o para rematarlo del todo, febrero es el mes que hemos elegido en Ministeria para sacar la cabeza por la ventana y gritar “¡¡¡Hola Mundo!!!”. Y ahora que ya estamos en marzo, es el mejor momento de hacer algo que vamos a hacer todos los meses, un repaso a las cosas que más nos gustan de todo lo que hemos colgado, creado y compartido durante el último mes.
Aquí tenéis De todo este primer mes de febrero ministérico, estás son las cosas que más nos ha gustado:
- Vamos a participar en la III Mostra d´Art Jove de Rubí que comienza el 26 de marzo en la Torre Bassas. Estad atentos porque pronto os explicamos novedades de lo que tenemos pensado hacer.
- Nos ha fliipado un artículo en experimenta magazine sobre termitas, arquitectura e inteligencia colectiva: una brigada de robots insectos que construyen estructuras en función de una inteligencia colectiva descentralizada. Podéis consultarlo aquí.
- Hemos salido en el aRubitown para explicar que somos y que queremos.
- Y ojito todo el mundo a la Sandwichbike, la bici de madera que montas tú mismo.
- Y ojito todo el mundo a la Sandwichbike, la bici de madera que montas tú mismo.
Hay muchas más cosas que nos han flipado durante todo este mes. Pero el resto las vas tener que descubrir navegando el blog o paseando por nuestra página de Facebook.
jueves, 27 de febrero de 2014
Concurso fotografía
Compartimos la información para la convocatoria para participar en el XIII Premio Nuevo Talento Fnac de Fotografía que han publicado lamonomagazine.com
APUNTARSE COBARDES!
http://lamonomagazine.com/premio-expo-individual-de-un-ano/#.Uw81Vvl5PfI
APUNTARSE COBARDES!
http://lamonomagazine.com/premio-expo-individual-de-un-ano/#.Uw81Vvl5PfI
miércoles, 26 de febrero de 2014
Ministeria en la radio!
Os dejamos la entrevista que nos hicieron en Radio Rubí para presentar el primer proyecto de Ministeria. Javi y Ruth, ministericos empedernidos, nos explican de qué va la próxima obra colectiva promovida por Ministeria.
A partir del minuto 50.
http://www.radiorubi.fm/index.php/joves/item/4155-torre-bassas-crew-260214
A partir del minuto 50.
http://www.radiorubi.fm/index.php/joves/item/4155-torre-bassas-crew-260214
lunes, 24 de febrero de 2014
Démodés
http://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/demodes-david-elfa-novoa-9310
miércoles, 19 de febrero de 2014
Foutaises, Jean-Pierre Jeunet.
No només d'Améle viu Jean-Pierre Jeunet.
Foutaises (Tonteries), 1989.
Foutaises (Tonteries), 1989.
lunes, 17 de febrero de 2014
MINISTERIA. Des de temps immemorials.
Histeria col·lectiva.
Ministerio de andares tontos.Mini. Mini histeria.
MINISTERIA.
Mini histeria per compartir, mini histeria per aprendre, mini histeria per ensenyar.
Mini histeria per créixer, per fer-nos grans però també per jugar i fer-nos petits.
Mini histeria per ser més, perquè ser més et fa més savi i més juganer.
Mini histeria per inventar noves normes del joc, o reinventar-les.
Mini histeria per totes i per tots, per tothom.
MINISTERIA CREATIVA, per unir-nos i fer que la vida sigui art, cultura, bellesa i un joc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)